5 de juny de 2012

Imatge 1: Tancament del bloc

Com començar aquest acabament ja que avui ja és l'últim dia que fem servir aquest bloc com a treball de l'escola, només vull dir-vos que aquest treball m'ha ensenyat molt, perquè jo crec que mentre millor t'ho passis més aprens, ja que amb diversió, i tocant tot això que els joves tant ens agrada, amb la tonteria hem après més del que creiem que podriem aprendre. Avui per acabar aquest bloc hem fet comentaris als nostres companys sobre el seu contingut i sobre les seves informacions. Ara ja si que si, aquest bloc queda tancat. M'agradat molt l'experiència així que crec que pròximament hem faré un, però aquesta vegada personal. Per acabar vull donar les gràcies a tots els meus companys que amb els seus comentaris i amb els seus consells m'han ajudat molt.

Imatge 2: No és un adéu per sempre...

4 de juny de 2012

Ja queda molt poc per acabar aquest bloc, ja que el curs ja s'està acabant. Però bé... avui em continuat acabant tot allò que ens faltava dels treballs que ens han anat manant, sobre els esdeveniments tecnològics i els principals personatges de la informàtica.

31 de maig de 2012

Desprès d'un petit pont, aquí estem un altre cop, a seguir amb el nostre bloc. A la sessió d'avui em continuat fent la biografia dels personatges que ens van dictar, per tal de tenir-ho acabat el més aviat possible, ja que és la nostra tercera sessió fent el mateix treball. Espero que us vagi ajudant la informació.
Com heu vist als gadgets he posat un bloc de notes, on hi pots posar apartats, per tal de tenir les meves coses més ordenades. Espero que us agradi, i també he canviat la capçalera, perquè ja estava una mica cansada d'aquest:

Imatge 1: Capçalera del bloc que hi havia abans

i ara he escollit alguna cosa més estiuenca com és la seguent:

Imatge 2: Capçalera del bloc que hi ha ara

24 de maig de 2012

Avui, hem seguit amb la informació de l'altre dia, i l'hem d'aprofitar, ja que és l'ultima sessió que utilitzarem a classe per tal d'acabar la nostre entrada. Si no ho acabem aquí haurem de fer-ho per la nostre conta. Espero que us serveixi :)

TREBALL! Principals personatges

•   Bill Gates ( 28 d'octubre de 1955 - )

Bill Gates és un empresari americà de la branca de la informàtica, que va programar juntament amb altres informatics l'Altair BASIC original per a l'Altair 8800, que és una microcomputadora primitiva. També és el fundador de microsoft juntament amb Paul Allen, empresa de la qual Steve Ballmer n'és president i Aquitecte de programari en Cap.

• Steve Jobs ( 24 de febrer de 1955 - 5 d'octubre de 2011 ) 

Steven Paul Jobs va ser un empresari i magnat dels negocis del sector informàtic estatunidenc, cofundador i president executiu d'Apple i màxim accionista individual de "The Walt Disney Company".

Va fundar Apple al 1976 amb Steve Wozniak, i van ser els creadors del primitiu Apple I al garatge de casa seva.

• John Von Newmann ( 28 de desembre de 1903 - 8 de febrer de 1957 )

Margittai Neumann János Lajos és considerat per molta gent com un  dels científics més importants del segle XX. Desde ben petit va mostrar que era un geni i que sobretot tenia bona memòria, realitzant complicades operacions matemàtiques o podent memoritzar pàgines senceres de la guia telefònica. Sense anar gairebé a classe treia unes notes excelents a matemàtiques a la Universitat de Budapest. Es va graduar en Enginyeria Química i amb vint-i-tres anys és va doctorar en Matemàtiques. Juntament amb Oskar Morgenstern, al 1944 va publicar un llibre anomenat "Teoria de jocs i comportaments econòmics". Va ser un dels iniciadors de les ciències de la computació i precursor del primer ordinador, per als que va definir el bit com a unitat de memòria. 

• Richard Stallman ( 16 de març de 1953 - )

Richard Matthew Stallman és un activista del programari lliure. Les seves obres més importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el projecte GNU. Però la seva influència és major en un marc moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una altre alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del concepte Copyleft, que és un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació.

• Niklaus Wirth ( 15 de febrer de 1934 - )

Niklaus Wirth és un científic de la computació, que al 1959 va rebre el títol d'enginyer a Electrònica a l'Escola Politècnica Federal de Zuric. Wirth va ser el cap de dissent dels llenguatges de programació Euler, Algol W, Pascal, Modula, Modula-2 i Oberon. També va ocupar gran part del seu temps a l'equip de disseny i implementació de sistemes operatius (SO) Lilith i Oberon per al Lola en el disseny del maquinari digital i el sistema de simulació. 

• Linus Torvalds ( 28 de desembre de 1969 - )

Linus Benedict Torvalds és un informàtic finlandès, creador i actual mantenidor del nucli Linux. 

• Dennis Ritchie ( 9 de septembre de 1941 - 12 d'octubre de 2011)

Dennis MacAlistair Ritchie va ser un físic estatunidenc que va colaborar en el desenvolupament del sistema operatiu Unix i va crear elllenguatge de programació C, tema sobre el qual va escriure un cèlebre clàssic de la informàtica conjuntament amb Brian Kernighan: El llenguatge de programació C.

22 de maig de 2012

Bon dia, avui hem estat acabant el treball que vam començar l'altre dia dels esdeveniments que ens van dictar. Desprès ens han dictat els noms d'uns homes què son importants per a l'informàtica, com per exemple Bill Gate, Steve Jobs, etc.
Pròximament us penjaré l'arxiu per tal de que estigueu informats amb la informació que he cregut que us interessa. :)

21 de maig de 2012

Avui dilluns 21 de maig, hem dedicat tota la nostre classe a fer un treball que estem fent on hem de buscar informació de l'ENIAC, el Disquet, el Xip de silici, el Circuit integrat, Transistor, Disc compacte, Disc dur, Microprocessador, l'IMB i el MACINTOSH, hem hagut de buscar el seu nom en anglès, el seu any d'aparició, una imatge i la seva explicació, i una vegada tot trobat ordenar-ho segons l'any de creació. I aquest a estat tot el treball d'avui.

TREBALL! Esdeveniments Tecnològics

•  ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Computer). 1946 

Imatge 1: ENIAC

L’ENIAC era una maquina molt gran que va ser considerada el primer ordinador digital. Va ser dissenyat per John Mauchly i J. Presper Eckert. Ocupava 167 m2 , pesava 27 tones i mesurava 2,4m x 0,9m x 30m. Tenia unes 17.468 vàlvules electròniques, uns 7.200 díodes de cristalls, 1.500 relés, 70.000 resistències, 10.000 condensadors, 5 milions de soldadures i funcionava mitjançant un rellotge intern de 200.000 pulsacions per segon.

• Transistor (Transistor). 1947

Imatge 2: Transistor

El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor. Físicament, la base sempre està entre l'emissor i el col·lector: un petit corrent o voltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos. El transistor és el component principal de tota l'electrònica moderna i pedra angular dels dispositius electrònics moderns, i s'utilitza en ràdio, telefonia, ordinadors i altres sistemes electrònics. El transistor se cita sovint com un dels majors èxits del segle XX, i alguns el consideren un dels més importants avenços tecnològics en la història de la humanitat. Alguns transistors són envasats individualment, però la majoria es troben en circuit integrats. En els circuits digitals, el transistor s'utilitza com un interruptor elèctric molt ràpid, i l'organització sistemàtica dels transistors permet que funcionin com a portes lògiques, memòries tipus RAM i microprocessadors. Als circuits analògics els transistors s'usen com a amplificadors. Els amplificadors d'àudio, les fonts d'alimentació estabilitzades i els amplificadors de freqüència són circuits analògics que duen transistors. Per metonímia, el terme transistor designa igualment els Receptors de ràdio equipats amb de transistors.

• Xip de silici o Circuit integrat (Integrated circuit “IC”). 1949

Imatge 3: Xip de silici o Circuit Integrat

Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per realitzar una funció. Aquests components estan formats, principalment, per condensadors, díodes, resistències i transistors. El primer circuit integrat el va desenvolupar el 1958 Jack Kilby quan treballava per Texas Instruments. Aquest circuit estava format només per sis transistors. L'any 2000 va rebre el Premi Nobel de Física per aquest inven.

• Disc dur (Hard Disk Drive “HDD”). 1956 

Imatge 4: Disc dur

Un disc dur és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària. L'adjectiu “dur” se'ls hi aplica en contrast amb el floppy disk o disc flexible, anteriors als discs durs. El 1956 els discs durs foren introduïts per primer cop al mercat de la mà d'IBM. Originalment foren desenvolupats per a ordinadors de propòsit general. Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigabytes (GB) a un terabyte (TB), la velocitat de transferència (throughput, en MB/s), i el temps d'accés (en ms), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (rpm o rotacions per minut). Al segle XXI, les aplicacions dels discs durs s'han ampliat fins incloure videocàmeres, reproductors d'àudio, PDAs, càmeres fotogràfiques i videoconsoles. El 2005 es va presentar el primer mòbil que incloïa disc dur, fabricat per Samsung i Nokia. La necessitat de sistemes d'emmagatzemament a gran escala i que fossin fiables, independents d'un dispositiu en particular, ha dut a la introducció de noves configuracions, com RAID (Redundant Array of Independent/Inexpensive Disks), emmagatzemament vinculat a la xarxa (Network-attached storage o NAS). Noti's que tots aquests sistemes, tot i no aparèixer a primera vista com a computadors, són tots de fet sistemes incrustats. 

• Disquet (Floppy disk) 1969 

Image 5: Disquet

Un disc flexible o disquet (floppy disk) és un dispositiu d'emmagatzemament de dades format per una peça circular de material magnètic que permet la gravació i la lectura de dades. És fi, flexible i tancat en una caixa fina quadrada o rectangular de plàstic. Durant la dècada del 2000, han estat majoritariament substituïts per discs òptics i pels dispositius de memòria flaix. Els disquets es llegeixen i s'escriuen mitjançant un dispositiu anomenat disquetera (o FDD, de l'anglès Floppy Disk Drive). En alguns casos és un disc més petit que el CD. La disquetera és el dispositiu o unitat lectora/gravadora de disquets, i ajuda a introduir-lo per guardar la informació. Aquest tipus de dispositiu d'emmagatzematge és vulnerable a la brutícia i els camps magnètics externs, per la qual cosa, en molts casos, deixa de funcionar. 

• Microprocessador (Microprocessor). 1970 

Imatge 6: Microprocessador

Un microprocessador és un processador miniaturitzat fins al punt de fer possible de tenir un únic circuit integrat amb totes o la major part de les seves funcionalitats. Els primers microprocessadors van aparèixer al principi de la dècada del 1970 a les calculadores electròniques, utilitzaven una aritmètica BCD amb paraules de 4 bits. Alguns sistemes encastats utilitzaven microprocessadors de 4 i 8 bits com les terminals, les impressores, diversos tipus d'autòmats, etc. L'aparició dels microprocessadors de 8 bits amb adreçament de 16 bits a preus assequibles van portar a l'aparició del primer microordinador a mitjans de la dècada del 1970. S'encarrega de fer moltes tasques, i es pot considerar el "cervell" de l'ordinador. Durant força temps els microprocessadors foren construïts amb un ordre d'integració d'uns pocs centenars de transistors. La integració d'una CPU sencera en un únic circuit VLSI va aconseguir de reduir molt el cost del processament. El continuat augment de la capacitat de procés dels microprocessadors va anar fent possible l'aparició de noves formes d'ordinadors deixant obsolets els anteriors, amb un o més microprocessadors com a element de procés des de els petits sistemes encastats i els ordinadors de butxaca fins els mainframes i els supercomputadors. Des de l'inici de la dècada del 1970 l'increment de la capacitat de procés dels microprocessadors ha seguit la Llei de Moore, que indicava que la capacitat d'integració dels microprocessadors, el nombre equivalent de transistors, es duplicaria cada 18 mesos. A finals de la dècada del 1990 van començar a aparèixer factors limitadors com la capacitat de dissipació de la calor produïda o el trencament del paral·lelisme entre la capacitat d'integració i la capacitat de procés. 

• Disc compacte (Compact Disk “CD”). 1980

Imatge 7: Disc Compacte

Un disc compacte o CD és un disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades. Va ser originàriament creat per a emmagatzemar àudio, però posteriorment va ser usat per a emmagatzemar dades (CD-ROM). El disc compacte va ser desenvolupat per Sony i Philips el 1980. El 1982 es va iniciar la seva producció en massa i va anar desplaçant progressivament el disc de vinil com a suport d'àudio. Posteriorment també va desplaçar els disquets d'ordinador com a suport per a la distribució de programari. L'aparició de les gravadores de CDs el va convertir en una eina d'allò més útil en el món de la informàtica, per a fer còpies de seguretat i per a transportar arxius. Posteriorment aparegué el DVD, amb més capacitat gràcies a la major densitat de dades i a la possibilitat d'escriure fins a dues capes en la mateixa cara del disc. A inicis del 2007 aparegueren els primers aparells de Blu-Ray i HD-DVD al mercat, amb encara més capacitat d'emmagatzematge. 

• IBM ( IBM Personal Computer “IBM PC”). 1981 

Imatge 8: IBM Personal Computer

És l'ordinador original (i el percussor) de la plataforma de maquinari IBM PC compatible. És el model 5150, presentat el 12 d'Agost de 1981. L'equip va ser creat per un equip d'enginyers i dissenyadors sota la direcció de Don Estridge de la IBM Entry Systems Division de Boca Raton, Florida. El terme «personal computer» era comú abans del 1981 i era usat a principis del 1972 per caracteritzar el Alto del Xerox PARC. No obstant això, degut a l'èxit del IBM PC, aquest terme s'ha emprat en forma genèrica per parlar d'ordinadors compatibles.

• MACINTOSH (Apple MACINTOSH “MAC”). 1984 

Imatge 9: Apple MACINTOSH "MAC"

És el nom amb el qual actualment es coneix qualsevol computadora personal dissenyada, desenvolupada, construïda i comercialitzada per Apple Inc. Els Macintosh, coneguts simplement com 'Mac en tots els cercles, són una família d'ordinadors manufacturats per Apple Computer, empresa amb seu a Cupertino, California, EUA. Eren anomenats així per les pomes McIntosh, el tipus de poma favorita de Jef Raskin. El primer Macintosh va ser introduit pel que era llavors el president de la companyia, Steve Jobs, el 24 de gener de l'any 1984 amb un famós anunci a la Super Bowl dirigit per Ridley Scott que va costar uns 800.000 dòlars nord-americans, sent així el primer ordinador personal que es va comercialitzar amb èxit. A més a més, va ser el primer ordinador a popularitzar la interfície gràfica d'usuari (GUI o IGU) i un ratolí en comptes de la línia de comandes, cosa que en aquell temps va suposar un salt revolucionari en ordinadors domèstics. La línea de producció de Macs en l'actualitat varia des del bàsic Mac mini d'escriptori fins als servidors de rang mig com Xserve. Els sistemes Mac tenen com objectiu principal de mercat la llar, l'educació i la creativitat professional. La producció de Mac està basada en un model d'integració vertical en els quals Apple proporciona tots els aspectes del seu maquinari i crea el seu propi sistema operatiu que ve reinstal·lat en totes les Macs. Això contrasta amb les PC reinstal·lats amb Microsoft Windows, on un venedor proporciona el sistema operatiu i múltiples venedors creen el maquinari. En ambdós casos, el maquinari permet el funcionament d'altres sistemes operatius. En l'actualitat, les Mac modernes, així com les PC són capaços de suportar sistemes operatius com Linux, FreeBSD i Windows, aquest últim gràcies al programari d'Apple Boot Camp o a altres programaris de virtualització com per exemple Parallels Desktop o VMWare Fusion; això es el moviment anomenat Osx86. Els primers Macintosh estaven basats en els microprocessadors de la família Motorola MC68000, de tecnologia CISC. Al març de 1994, Apple va introduir en la gamma Macintosh els xips PowerPC del Consorci Apple/IBM/Motorola, que suposaven el canvi a la tecnologia RISC. En el 2006 Apple va iniciar la transició des de la línia de PowerPC line als processadors Intel amb arquitectura x86. Els Macs actuals usen la sèrie de microprocessadors Intel Core Duo, Intel Core 2 Duo i Intel Xeon 5100. Tots els models de Mac actuals vénen reinstal•lats amb una versió nadiva de l'última versió de Mac OS X, que des del 28 d'agost de 2009 està en la seva versió Mac OS X v10.6 Snow Leopard. Mac Macintosh. Sèrie de computadors personals de Apple. El Mac original amb el seu gabinet vertical es va introduir en 1984.

17 de maig de 2012

Avui, dijous 17 de maig hem estat comentant a classe tots els blocs i els nostres professors ens han estat explicant i comentant-nos el que els hi semblava cada bloc. Ens han estat dient el que no els hi agradava i a llavors ho havíem de canviar, allò que estava bé i allò que els hi agradava. Jo he agut de canviar la lletra perquè el fons matava el color de la lletra i no és podia llegir bé les meves dades personals ni els meus enllaços. També hem estat comentant els blocs dels companys per tal d'aprendre una nova manera de comunicar-nos per blocs.

TREBALL! Web 1.0 i 2.0

• 1. La Web 1.0

La web 1.0 és la unitat més bàsica. Només és de lectura, així que el que administra la web l’ha penjat cap altre persona pot fer canvis, només pot llegir, aquest document només pot ser canviat per l’administrador. És una pàgina estàtica, això vol dir que  no s’actualitza de manera freqüent, no és dinàmica. Té un discurs lineal entre l’emissor i el receptor, ja que al només poder-lo actualitzar l’administrador és unidireccional, perquè el receptor no pot modificar res. 

La Web 1.0 es basa en les aplicacions d’escriptori, que per poder-les veure has de tenir el programa a l’ordinador per que s’executen en local. És administrat per una sola persona. La producció de continguts és individual, i prové de fonts limitades. 

• 2. La Web 2.0

La Web 2.0 va ser creada per Tim O’Reilly al 2004. Aquesta web necessita col·laboració, és a dir, no té un sol administrador, així que seran dinàmiques, perquè al ser multidireccional, la informació esta sempre en actualitat. És tant de lectura com d’escriptura, i es interactiva. Els serveis web són aplicacions que reemplacen les aplicacions d’escriptori. Facilita la recerca i la investigació (col·laboració).

La producció de continguts és col·lectiva, prové de múltiples fonts.

Els usuaris col·laboren, participen i comparteixen en la creació dels mateixos mitjançant eines socials, comunitats d’aprentatge (wiki). Connecta gent amb gent.