TREBALL! Esdeveniments Tecnològics

•  ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Computer). 1946 

Imatge 1: ENIAC

L’ENIAC era una maquina molt gran que va ser considerada el primer ordinador digital. Va ser dissenyat per John Mauchly i J. Presper Eckert. Ocupava 167 m2 , pesava 27 tones i mesurava 2,4m x 0,9m x 30m. Tenia unes 17.468 vàlvules electròniques, uns 7.200 díodes de cristalls, 1.500 relés, 70.000 resistències, 10.000 condensadors, 5 milions de soldadures i funcionava mitjançant un rellotge intern de 200.000 pulsacions per segon.

• Transistor (Transistor). 1947

Imatge 2: Transistor

El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor. Físicament, la base sempre està entre l'emissor i el col·lector: un petit corrent o voltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos. El transistor és el component principal de tota l'electrònica moderna i pedra angular dels dispositius electrònics moderns, i s'utilitza en ràdio, telefonia, ordinadors i altres sistemes electrònics. El transistor se cita sovint com un dels majors èxits del segle XX, i alguns el consideren un dels més importants avenços tecnològics en la història de la humanitat. Alguns transistors són envasats individualment, però la majoria es troben en circuit integrats. En els circuits digitals, el transistor s'utilitza com un interruptor elèctric molt ràpid, i l'organització sistemàtica dels transistors permet que funcionin com a portes lògiques, memòries tipus RAM i microprocessadors. Als circuits analògics els transistors s'usen com a amplificadors. Els amplificadors d'àudio, les fonts d'alimentació estabilitzades i els amplificadors de freqüència són circuits analògics que duen transistors. Per metonímia, el terme transistor designa igualment els Receptors de ràdio equipats amb de transistors.

• Xip de silici o Circuit integrat (Integrated circuit “IC”). 1949

Imatge 3: Xip de silici o Circuit Integrat

Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per realitzar una funció. Aquests components estan formats, principalment, per condensadors, díodes, resistències i transistors. El primer circuit integrat el va desenvolupar el 1958 Jack Kilby quan treballava per Texas Instruments. Aquest circuit estava format només per sis transistors. L'any 2000 va rebre el Premi Nobel de Física per aquest inven.

• Disc dur (Hard Disk Drive “HDD”). 1956 

Imatge 4: Disc dur

Un disc dur és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària. L'adjectiu “dur” se'ls hi aplica en contrast amb el floppy disk o disc flexible, anteriors als discs durs. El 1956 els discs durs foren introduïts per primer cop al mercat de la mà d'IBM. Originalment foren desenvolupats per a ordinadors de propòsit general. Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigabytes (GB) a un terabyte (TB), la velocitat de transferència (throughput, en MB/s), i el temps d'accés (en ms), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (rpm o rotacions per minut). Al segle XXI, les aplicacions dels discs durs s'han ampliat fins incloure videocàmeres, reproductors d'àudio, PDAs, càmeres fotogràfiques i videoconsoles. El 2005 es va presentar el primer mòbil que incloïa disc dur, fabricat per Samsung i Nokia. La necessitat de sistemes d'emmagatzemament a gran escala i que fossin fiables, independents d'un dispositiu en particular, ha dut a la introducció de noves configuracions, com RAID (Redundant Array of Independent/Inexpensive Disks), emmagatzemament vinculat a la xarxa (Network-attached storage o NAS). Noti's que tots aquests sistemes, tot i no aparèixer a primera vista com a computadors, són tots de fet sistemes incrustats. 

• Disquet (Floppy disk) 1969 

Image 5: Disquet

Un disc flexible o disquet (floppy disk) és un dispositiu d'emmagatzemament de dades format per una peça circular de material magnètic que permet la gravació i la lectura de dades. És fi, flexible i tancat en una caixa fina quadrada o rectangular de plàstic. Durant la dècada del 2000, han estat majoritariament substituïts per discs òptics i pels dispositius de memòria flaix. Els disquets es llegeixen i s'escriuen mitjançant un dispositiu anomenat disquetera (o FDD, de l'anglès Floppy Disk Drive). En alguns casos és un disc més petit que el CD. La disquetera és el dispositiu o unitat lectora/gravadora de disquets, i ajuda a introduir-lo per guardar la informació. Aquest tipus de dispositiu d'emmagatzematge és vulnerable a la brutícia i els camps magnètics externs, per la qual cosa, en molts casos, deixa de funcionar. 

• Microprocessador (Microprocessor). 1970 

Imatge 6: Microprocessador

Un microprocessador és un processador miniaturitzat fins al punt de fer possible de tenir un únic circuit integrat amb totes o la major part de les seves funcionalitats. Els primers microprocessadors van aparèixer al principi de la dècada del 1970 a les calculadores electròniques, utilitzaven una aritmètica BCD amb paraules de 4 bits. Alguns sistemes encastats utilitzaven microprocessadors de 4 i 8 bits com les terminals, les impressores, diversos tipus d'autòmats, etc. L'aparició dels microprocessadors de 8 bits amb adreçament de 16 bits a preus assequibles van portar a l'aparició del primer microordinador a mitjans de la dècada del 1970. S'encarrega de fer moltes tasques, i es pot considerar el "cervell" de l'ordinador. Durant força temps els microprocessadors foren construïts amb un ordre d'integració d'uns pocs centenars de transistors. La integració d'una CPU sencera en un únic circuit VLSI va aconseguir de reduir molt el cost del processament. El continuat augment de la capacitat de procés dels microprocessadors va anar fent possible l'aparició de noves formes d'ordinadors deixant obsolets els anteriors, amb un o més microprocessadors com a element de procés des de els petits sistemes encastats i els ordinadors de butxaca fins els mainframes i els supercomputadors. Des de l'inici de la dècada del 1970 l'increment de la capacitat de procés dels microprocessadors ha seguit la Llei de Moore, que indicava que la capacitat d'integració dels microprocessadors, el nombre equivalent de transistors, es duplicaria cada 18 mesos. A finals de la dècada del 1990 van començar a aparèixer factors limitadors com la capacitat de dissipació de la calor produïda o el trencament del paral·lelisme entre la capacitat d'integració i la capacitat de procés. 

• Disc compacte (Compact Disk “CD”). 1980

Imatge 7: Disc Compacte

Un disc compacte o CD és un disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades. Va ser originàriament creat per a emmagatzemar àudio, però posteriorment va ser usat per a emmagatzemar dades (CD-ROM). El disc compacte va ser desenvolupat per Sony i Philips el 1980. El 1982 es va iniciar la seva producció en massa i va anar desplaçant progressivament el disc de vinil com a suport d'àudio. Posteriorment també va desplaçar els disquets d'ordinador com a suport per a la distribució de programari. L'aparició de les gravadores de CDs el va convertir en una eina d'allò més útil en el món de la informàtica, per a fer còpies de seguretat i per a transportar arxius. Posteriorment aparegué el DVD, amb més capacitat gràcies a la major densitat de dades i a la possibilitat d'escriure fins a dues capes en la mateixa cara del disc. A inicis del 2007 aparegueren els primers aparells de Blu-Ray i HD-DVD al mercat, amb encara més capacitat d'emmagatzematge. 

• IBM ( IBM Personal Computer “IBM PC”). 1981 

Imatge 8: IBM Personal Computer

És l'ordinador original (i el percussor) de la plataforma de maquinari IBM PC compatible. És el model 5150, presentat el 12 d'Agost de 1981. L'equip va ser creat per un equip d'enginyers i dissenyadors sota la direcció de Don Estridge de la IBM Entry Systems Division de Boca Raton, Florida. El terme «personal computer» era comú abans del 1981 i era usat a principis del 1972 per caracteritzar el Alto del Xerox PARC. No obstant això, degut a l'èxit del IBM PC, aquest terme s'ha emprat en forma genèrica per parlar d'ordinadors compatibles.

• MACINTOSH (Apple MACINTOSH “MAC”). 1984 

Imatge 9: Apple MACINTOSH "MAC"

És el nom amb el qual actualment es coneix qualsevol computadora personal dissenyada, desenvolupada, construïda i comercialitzada per Apple Inc. Els Macintosh, coneguts simplement com 'Mac en tots els cercles, són una família d'ordinadors manufacturats per Apple Computer, empresa amb seu a Cupertino, California, EUA. Eren anomenats així per les pomes McIntosh, el tipus de poma favorita de Jef Raskin. El primer Macintosh va ser introduit pel que era llavors el president de la companyia, Steve Jobs, el 24 de gener de l'any 1984 amb un famós anunci a la Super Bowl dirigit per Ridley Scott que va costar uns 800.000 dòlars nord-americans, sent així el primer ordinador personal que es va comercialitzar amb èxit. A més a més, va ser el primer ordinador a popularitzar la interfície gràfica d'usuari (GUI o IGU) i un ratolí en comptes de la línia de comandes, cosa que en aquell temps va suposar un salt revolucionari en ordinadors domèstics. La línea de producció de Macs en l'actualitat varia des del bàsic Mac mini d'escriptori fins als servidors de rang mig com Xserve. Els sistemes Mac tenen com objectiu principal de mercat la llar, l'educació i la creativitat professional. La producció de Mac està basada en un model d'integració vertical en els quals Apple proporciona tots els aspectes del seu maquinari i crea el seu propi sistema operatiu que ve reinstal·lat en totes les Macs. Això contrasta amb les PC reinstal·lats amb Microsoft Windows, on un venedor proporciona el sistema operatiu i múltiples venedors creen el maquinari. En ambdós casos, el maquinari permet el funcionament d'altres sistemes operatius. En l'actualitat, les Mac modernes, així com les PC són capaços de suportar sistemes operatius com Linux, FreeBSD i Windows, aquest últim gràcies al programari d'Apple Boot Camp o a altres programaris de virtualització com per exemple Parallels Desktop o VMWare Fusion; això es el moviment anomenat Osx86. Els primers Macintosh estaven basats en els microprocessadors de la família Motorola MC68000, de tecnologia CISC. Al març de 1994, Apple va introduir en la gamma Macintosh els xips PowerPC del Consorci Apple/IBM/Motorola, que suposaven el canvi a la tecnologia RISC. En el 2006 Apple va iniciar la transició des de la línia de PowerPC line als processadors Intel amb arquitectura x86. Els Macs actuals usen la sèrie de microprocessadors Intel Core Duo, Intel Core 2 Duo i Intel Xeon 5100. Tots els models de Mac actuals vénen reinstal•lats amb una versió nadiva de l'última versió de Mac OS X, que des del 28 d'agost de 2009 està en la seva versió Mac OS X v10.6 Snow Leopard. Mac Macintosh. Sèrie de computadors personals de Apple. El Mac original amb el seu gabinet vertical es va introduir en 1984.